U8 3 Composició de la matèria

De què està feta la matèria

Tots els cossos estan formats per matèria, però t'has plantejat mai de què està feta la matèria? Què veuríem si poguéssim observar els objectes per dintre? Quina és la diferència entre la matèria que forma una roca i la que forma l'aigua o l'aire?

L'aire és matèria?

exercici Per a la següent experiència necessitaràs:   - Un got petit - Un tub d'assaig - Una gerra gran Omple la gerra amb aigua fins la meitat. Ara omple el tub d'assaig amb aigua. Posa el tub cap per avall i aboca l'aigua a la gerra. Observaràs que el tub ara està buit.   Sense canviar de posició el tub (mantenint-lo cap avall), introdueix-lo dins la gerra. Observaràs que el tub continua buit i l'aigua no hi pot entrar. Per què creus que passa? Què hi ha dins el tub que no deixa entrar l'aigua? Repeteix l'experiment amb el got. Observaràs idèntics resultats.

Fins quan es pot tallar un pastís

Imagina que tenim un pastís i el tallem per la meitat. Agafem una de les dues meitats i la tornem a tallar. Si fóssim capaços de repetir aquest procés moltíssimes vegades, arribaria un moment en què ja no podríem dividir-lo més, arribaríem a tenir un àtom del pastís. Anem a fer un càlcul aproximat del nombre de talls que hauríem de fer per aconseguir-ho. Per fer-ho, hem de tenir una idea aproximada de la massa d'un àtom. Pensa que és molt petita, de l'ordre de 10-27 kg. Així doncs, si tenim un pastís d'un quilogram i el volem anar dividint fins arribar a l'àtom, hauríem de fer 1027 talls, és a dir, un 1 seguit de 27 zeros!

exercici Perquè et facis una idea del que representa aquesta quantitat, suposant que poguessis fer un tall de pastís cada segon, necessitaries molt més d'un milió d'anys per aconseguir arribar a l'àtom de pastís. Ets capaç de calcular-ne quants? Fes-ne un factor de conversió.

	L'indivisible: l'àtom
	Ja des d'èpoques molt antigues els humans s'han interessat per saber de què està feta la matèria. Fa molt anys, al segle IV abans de Crist, un filòsof grec anomenat Demòcrit va proposar la idea que la matèria estava formada per moltes petites partícules indivisibles que va anomenar àtoms. Van haver de passar molts anys, més de 2000 perquè un altre científic, Dalton, en aquest cas anglès, establís les bases per a les teories atòmiques actuals. Va ser concretament el 1808 quan va publicar el llibre Nou sistema de filosofia química.   Dalton en una reunió de científics   Demòcrit   exercici Et proposem a continuació una recerca sobre la vida i l'obra de Dalton. Busca a la web la resposta a les següents qüestions: - Quan i on va néixer Dalton? - Quan i on va morir? - Quins són els postulats de la teoria atòmica de Dalton? - Busca les definicions que Dalton va donar per als següents conceptes: àtom, element i compost. Per començar la teva recerca et proposem que visitis la següent adreça: http://www.educared.net/concurso/764/mdalton.htm

	... i després resulta que es podia dividir
	Ja hem vist que Dalton va ser el que va iniciar la teoria atòmica moderna. Després d'ell, molts altres científics van començar a investigar. Ja sabien que la matèria estava formada per àtoms... però, de què està fet un àtom?   El 1904 el físic anglès J.J. Thomson va proposar un model atòmic molt elemental segons el qual l'àtom era una esfera massissa de càrrega positiva on hi havia inserits els electrons, que tenien càrrega negativa. Molt aviat es va veure que aquest model estava equivocat.   El 1911 el físic neozelandès Ernst Rutherford va descobrir que els àtoms estaven pràcticament buits. Va adonar-se que els àtoms estaven formats per dues parts diferents: -El nucli: és on hi ha la major part de la massa de l'àtom. El nucli té càrrega positiva. -L'escorça: està formada per electrons que giren al voltant del nucli. Els electrons tenen càrrega negativa. Uns anys més tard, el 1913, el científic danès Niels Bohr va perfeccionar el model proposat per Rutherford.   Finalment, el 1931, es va descobrir que en el nucli hi havia dues classes de partícules: els protons (amb càrrega positiva) i els neutrons (que no tenen càrrega). exercici Tot seguit, et proposem fer una recerca a la web sobre l'estructura de l'àtom. Al final has de: - Trobar la massa i la càrrega del protó, el neutró i l'electró. - Fer un dibuix d'un àtom i d'un nucli atòmic. - Comparar els models de Thomson, Rutherford i Bohr, indicant les seves característiques i les diferències principals. Et suggerim que comencis la teva recerca a la pàgina: http://www.fortunecity.com/campus/dawson/196/atomo.htm

Àtoms diferents

Ja hem comentat abans que el nucli de l'àtom està format per protons i neutrons. El nombre de protons que hi ha en el nucli s'anomena nombre atòmic i és la principal característica que ens permet diferenciar uns elements dels altres. Per expressar el nombre atòmic s'utilitza la lletra Z.   Per exemple, l'àtom que té el nucli més senzill és el de l'hidrogen, que només té un protó en el nucli. Direm que el seu nombre atòmic és 1, o també escriurem Z = 1 Ara, examina els següents elements i fixa't com canvia el número d'electrons i neutrons dels diferents elements a mida que mous la lliscadora:

Quants tipus? Mendeleiev Durant el segle XIX es van anar coneixent cada cop més elements. A més, es va anar veient que molts es podien agrupar, perquè tenien propietats semblants. A causa d'això, es va plantejar la necessitat de fer una classificació sistemàtica de tots els elements coneguts.   El 1869 el científic rus Mendeleiev va presentar una taula on apareixien ordenats tots els elements coneguts. Aquesta taula s'anomena taula periòdica. Amb el pas del temps la taula creada per Mendeleiev s'ha anat modificant i ampliant amb nous elements descoberts posteriorment. Actualment, a la taula periòdica apareixen tots els elements classificats per ordre creixent de nombre atòmic. A més, cada element te associat un símbol diferent. exercici Et proposem que busquis a la web les respostes a les següents qüestions: - Quants elements hi ha a la taula periòdica? - Quantes files i quantes columnes té? - Busca els símbols corresponents als següents elements: sodi, oxigen, carboni, ferro, potassi i sofre. - Escriu el nom dels elements corresponents als símbols següents: He, F, Ca, Au, P i Hg. - Indica si els elements següents són sòlids, líquids o gasos: liti, clor, alumini, mercuri, brom i nitrogen. - Busca el nombre atòmic dels elements següents: cobalt, crom, hidrogen, silici, magnesi i coure. Et suggerim que consultis les següents adreces: http://www.xtec.es/~aferrer1/projecte/ http://www.geocities.com/CapeCanaveral/Lab/1719/tperiodica.html

Clasificación de la materia

La materia puede clasificarse en dos categorías principales: Sustancias puras, cada una de las cuales tiene una composición fija y un único conjunto de propiedades. Mezclas, compuestas de dos o más sustancias puras. Las sustancias puras pueden ser elementos o compuestos, mientras que las mezclas pueden serhomogéneas o heterogéneas:

(pulsa en la figura sobre los nombres de estos 4 tipos de materia para ver sus características)

Actividades:

Clasificar materiales: Clasifica los distintos objetos materiales situados abajo, arrastrándolos con el ratón al cuadro correspondiente, según el tipo de materia que los compone:

Estats de la matèria i mescles from Lurdes Morral

 

 

disolución

 

El enlace covalente entre átomos de hidrógeno

Simulación del concepto - recrea enlaces covalentes entre los átomos de hidrógeno.

© 2000 - 2012, Visionlearning, Inc.

Cerrar  

CONSTRUCTOR DE ÁTOMOS E IONES

Estructura electrónica de los átomos

A continuación tienes una tabla periódica interactiva. Si pulsas sobre el símbolo de un elemento te aparecerá dibujada su configuración electrónica. Puedes también hacer girar a los electrones.

Ejercicio Escribe la configuración electrónica de los siguientes elementos químicos: sodio (Na), argón (Ar), oxígeno (O), cloro (Cl), calcio (Ca), silicio (Si), nitr

CONTESTA

ELEMENTS QUÍMICS
[contreure]	[desplegar]
Evolució de la T.P.
•Els origens •Llei de les Tríades •El cargol tel·lúric •Llei de les Octaves •Meyer i Mendeleiev •Els gasos nobles •El nombre atòmic •La taula avui
Estructura electrònica
•Orbitals atòmics •Configuració electrònica
Espectroscòpia
Taules
Prop. físiques
•Massa atòmica •Volum atòmic •Densitat •Duresa
Prop. tèrmiques
Radis
Ionització
Prop. elèctriques
•Conductivitat elèctrica
Prop. electròniques
Prop. termodinàmiques
Test
Entreteniments